La lactància és cosa de tres

Durant la lactància, sempre parlem a les mares de les dificultats i el repte que suposa en l’actualitat mantenir la lactància materna. No oblidem que generacions anteriors varen criar els seus fills amb llet de fórmula, i gran part de la cultura i els coneixements de la lactància s’han perdut, però, i els pares? Quin és el paper dels homes en la criança?

Per assegurar-nos de l’èxit de la lactància materna, es necessita informació i un desig ferm d’anar cap endavant, per això és fonamental la figura del “suport”, qualsevol familiar o amic pot representar-la i, en  alguns casos pot no existir, però qui pot exercir aquesta funció de manera decisiva és el pare, que ha d’implicar-se en els aspectes emocionals i dedicar-li temps; és una experiència que els homes no haurien de deixar passar.

“El rol d’un familiar proper a la mare augmenta la conducta positiva pel que fa a la lactància materna”

Journal of Obstetrics, Gynecology and Neonatal Nursing

No podem generalitzar, cada família té característiques que fan que siguin diferents les unes de les altres, depèn del caràcter de les persones que la componen (més demandants, més relaxades, etc.). També, depenent del moment, les necessitats van canviant segons el nadó va creixent, “el que serveix per a avui pot ser que demà no serveixi”. Però les funcions bàsiques del pare-suport podrien ser:

  • Labors domèstiques; la mare hauria de tenir temps i intimitat per a la lactància, durant el primer mes la demanda és pràcticament contínua, i mantenir un ambient net per al nadó és molt important per a la seva salut (comptar amb ajuda externa, si és possible, també és un recurs)
  • Suport emocional a la mare; les mares han d’enfrontar-se a diversos obstacles, pressions per deixar d’alletar el seu fill (“aquest nen passa gana”), dubtes sobre la seva capacitat (“la teva llet no és bona”), esgotament (nits sense dormir), etc., el pare pot oferir suport i comprensió de forma ferma i sense fisures, la lactància és cosa de tres.
  • Cura del nadó; les mares tenim tendència a excloure els homes de la cura del nadó, qui millor que el pare per cuidar-lo? Recordeu, és “el nostre fill”. El pare pot banyar-lo,  canviar-li el bolquer, agafar-lo a coll, consolar-lo  (els nadons necessiten un contacte constant i els porta nadons no són d’ús exclusiu per a les mares), sempre hem de respectar el ritme del nadó, no forçar-lo si reclama la mare, a poc a poc s’anirà acostumant al pare.
Anuncis

Quant a CAP Poblenou

Aquest és el blog de l'Equip d'Atenció Primària del CAP Poblenou de Barcelona
Aquesta entrada s'ha publicat en Pediatria i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a La lactància és cosa de tres

  1. MAERCE FORA ha dit:

    molt bon article

  2. Sandra ha dit:

    En el meu cas, que donava pit, un cop al dia, mentre em treia llet per guardar-la per més endavant, el papa li donava el bibe amb llet materna. Aquest moment d’intimitat entre els dos era genial.

  3. Retroenllaç: Alimentació infantil: lactància | CAP Poblenou

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s