Alimentació infantil 0-3 anys

Imagen1sdf

L’infant, des que és nadó fins que té 3 anys d’edat, aprèn a mamar, tastar, mastegar, empassar i manipular aliments, i també a descobrir diferents olors, gustos i textures, amb la finalitat que s’incorpori, a poc a poc, a l’alimentació familiar. L’educació de la conducta alimentària en aquesta franja d’edat té l’objectiu d’aconseguir, a més d’un bon estat nutricional, l’aprenentatge d’hàbits alimentaris saludables. Els diferents entorns
on menja l’infant (a casa, a casa els avis, a les llars d’infants, etc.) han de ser el marc idoni per transmetre una sèrie d’hàbits, com són la utilització dels coberts, els hàbits higiènics bàsics i un comportament a taula adequat.

L’alimentació facilita espais privilegiats per a la comunicació, ja que permet el contacte físic, visual i auditiu amb la mare, el pare o la figura d’aferrament. Els àpats han de ser, doncs, espais de contacte, de relació i d’afecte. Cal potenciar-los per convertir-los en espais on estrènyer els nostres vincles. No es pot oblidar que els ritmes dels infants són més lents que els dels adults, per tant, perquè es generi una bona relació entorn de l’àpat, la paciència i el temps que s’hi dediquen són imprescindibles.

Els àpats són moments idonis per a la comunicació i l’intercanvi, per escoltar el que diu o expressa l’infant de manera no verbal, i per respectar les seves decisions (no vol menjar més, vol anar més a poc a poc…). A mesura que la criatura vagi creixent tindrà més capacitats i podrà anar experimentant amb el menjar. És important que l’actitud de l’adult en aquesta exploració sigui de confiança i encoratjament.

La llet materna és el millor aliment per al nadó i afavoreix que el vincle afectiu entre mare i infant sigui més precoç. Tant l’Organització Mundial de la Salut (OMS), com el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF), l’Acadèmia Americana
de Pediatria i l’Associació Espanyola de Pediatria recomanen l’alletament matern exclusiu durant els primers 6 mesos de vida de l’infant. A partir d’aquest moment, i mantenint l’alletament matern fins als 2 anys d’edat o més, o bé fins que mare i infant ho decideixin, serà necessari afegir gradualment nous aliments per tal de facilitar uns nivells de desenvolupament i de salut adequats. De fet, a més dels beneficis per al nadó (protecció enfront d’infeccions i al·lèrgies, reducció del risc de mort sobtada, etc.), l’alletament matern també té avantatges per a la mare (l’ajuda en la recuperació física després del part, redueix el risc de patir càncer de mama i d’ovari, i també de tenir anèmia i osteoporosi, entre d’altres patologies). En cas que no sigui possible l’alletament matern es pot optar per alletar amb llet adaptada.

El procés de diversificació alimentària, que idealment s’ha d’iniciar als 6 mesos (i mai calendarialimentsabans dels 4 mesos), és el període en què d’una manera progressiva es van incorporant diferents aliments a l’alimentació del lactant. L’equip de pediatria assessora la família en aquest procés, que pot variar segons l’edat del lactant, el seu desenvolupament psicomotor i l’interès que demostri per tastar nous gustos i textures. La incorporació de nous aliments s’hauria de fer d’una manera progressiva, lenta i en petites quantitats, respectant un interval d’alguns dies (entre 3 i 5 dies, per exemple) per a cada nou aliment i observant com es tolera. Els infants van adquirint destreses manuals per alimentar-se sols, beure d’un got o una tassa agafats amb les dues mans i menjar el mateix que la resta de la família, amb algunes petites adaptacions, com, per exemple, tallar els aliments en petites porcions i permetre que agafin el menjar amb els dits, el punxin amb la forquilla o se’l mengin amb la cullera. Cal evitar els aliments que, per la seva consistència i/o forma, puguin causar ennuegaments.

És convenient tenir en compte que un ambient relaxat i còmode durant els àpats, en què s’evitin distraccions com la televisió i els telèfons, facilita les bones pràctiques alimentàries i dóna l’oportunitat d’interacció social i de desenvolupament cognitiu. És preferible tenir una actitud receptiva i tolerant davant el possible rebuig del menjar per part de l’infant, ja que un acompanyament respectuós i sense confrontació garanteix que aquests episodis siguin transitoris. Realitzar els àpats en família i el fet de disposar del temps suficient i sense interrupcions també són importants per garantir que els àpats siguin agradables i la ingesta adequada.

La preocupació per l’infant que no menja és freqüent entre els pares i les mares. Això no obstant, la problemàtica de la inapetència és, sovint, un problema d’equilibri entre el que un infant menja i el que la seva família (mare, pare, avis…) espera que mengi. Els progenitors són els responsables d’adquirir els aliments que consumirà l’infant, i de piramide2decidir també quan, com i on es menjaran, però és l’infant en definitiva qui decideix si vol o no vol menjar i quina quantitat, ja que és capaç d’autoregular la seva ingesta en funció de les seves necessitats (excepte en situacions de malaltia, on seran convenients les recomanacions específiques de l’equip de pediatria). Algunes tendències habituals dels progenitors de forçar els infants a menjar i a restringir l’accés a determinats aliments no són recomanables, perquè, d’una banda, poden facilitar la sobrealimentació i possibles aversions i, de l’altra, generar un interès excessiu en aliments prohibits. Cal tenir present que no tots els infants mengen la mateixa quantitat d’aliment, i per tant, no és bo comparar-los entre ells. Cada nen o nena té unes
necessitats diferents que, a més, varien al llarg del temps. Per exemple, molts infants, cap a l’any, mengen la mateixa quantitat o menys que quan tenien 9 mesos, donat que el creixement durant el segon any de vida és menor que en el primer any, període en què els nadons creixen més ràpidament que en cap altra època de la seva vida. Així, doncs, com que són realment poques les situacions en què l’infant no menja i en queda compromesa la salut –cas en què cal la supervisió de l’equip de pediatria– la millor manera de proporcionar-li la quantitat d’aliment que necessita és respectant
la seva sensació de gana.

L’alimentació adequada de l’infant a partir de l’any d’edat i fins als 3 anys es basarà en una proposta alimentària variada, suficient, equilibrada i individualitzada, d’acord amb la constitució de l’infant i les indicacions pediàtriques, per tal d’assegurar-ne un creixement i desenvolupament òptims.

Alimentació 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s