Vacunar és protegir

#VacunarÉsProtegirGairebé tres dècades després, la diftèria reapareix de nou casa nostra amb el contagi d’un nen de sis anys. Els pares havien rebutjat immunitzar als seus fills seguint el corrent anti-vacuna.

Durant aquests anys, s’ha produït un descens de la vacunació com a conseqüència de l’oposició de moviments “naturalistes”, famílies insegures per la por infundada enmig del desconeixement o simplement pares que no vacunen als seus fills per simple deixadesa. Moltes famílies decideixen no vacunar els seus fills pel temor a introduir una cosa que “no és natural” en l’organisme dels seus fills. Però … realment sabem com funciona una vacuna?

La immunització es produeix perquè activem les defenses i el nostre sistema immunitari fabrica els anticossos (molècules especialitzades a lluitar-hi i aturar-ne els efectes nocius de la malaltia). Per aconseguir-ho, injectem un microorganisme per produir la immunització, però es un agent patogen que està malmès, per tant, el nostre organisme està en unes condicions més favorables i pot guanyar la batalla sense gaires dificultats.

Un dels majors progressos mèdics de la humanitat, que ha permès frenar l’avanç de moltes malalties, està avui en entredit per culpa de la moda antivacunació. Resulta paradoxal pensar com es pressiona els científics perquè descobreixin la vacuna contra la SIDA, o com participem en ONG perquè puguin anar a l’Àfrica a vacunar els nens i impedir que es produeixin milions de morts infantils en aquest continent, però en canvi ens fiem d’aquests inexperts per deixar de vacunar als nostres fills. La capacitat per eradicar totalment moltes malalties està en la nostra mà.

#vacunarésprotegir és la primera campanya que llança el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el suport del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya per promoure entre la població la vacunació responsable. L’objectiu és conscienciar als ciutadans de la importància de vacunar-se, tant per protegir-se ells mateixos de malalties infeccioses com per protegir al seu entorn més immediat, i deixar molt clar que les vacunes salven vides.

Des del CAP Poblenou volem sumar-nos a aquesta iniciativa i mostrem el nostre suport donant-li difusió.

Publicat dins de Medicina de Familia, Pediatria | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Tot em fa mal

wheelchair at seaham (holga)Tot em fa mal, no puc amb la meva ànima… tinc fibromiàlgia?

Gairebé tothom ha sentit parlar d’aquesta malaltia, o coneix a algú que la pateix.

Però no és una malaltia com qualsevol altre. Planteja algunes controvèrsies, en l’àmbit dels pacients i famílies, així com en alguns sectors dels professionals mèdics. Fins i tot es posa en dubte la seva existència com a una entitat patològica, i això és així perquè els símptomes són poc concrets, es poden confondre amb altres malaltes i no hi ha cap alteració característica en els anàlisi ni en proves de imatge (Rx, TAC i RNM estàndard) que pugui justificar els símptomes, i per això poden arribar a ser qüestionats.

Però la fibromiàlgia (FM) és una malaltia reconeguda per la OMS des de 1992 i es caracteritza per uns criteris clínics definits.

Afecta el 2,5% de la població general, amb un clar predomini femení (21 dones / 1 home). Apareix en totes les societats, tant rurals com urbanes, en tots els continents. No és una malaltia que afecti només al estressat Primer Món.Tendeix a presentar-se amb més freqüència entre la 4a i 5a dècada de vida.

Són considerats com a factors afavoridors:

  • Malalties reumàtiques (artritis reumatoide, polimialgia reumàtica… es considera que un 50% de les malalties autoimmunitàries desenvoluparàn FM).
  • Infeccions (parvovirus, citomegalovirus)
  • Estrès greu (produït per un trencament familiar, accident de tràfic, pèrdua d’ocupació, una agressió…)
  • Factors genètics (altres casos de FM dins la família),es reconeix una predisposició genètica a la malaltia.

Aquests factors poden desencadenar la malaltia si ja existia una predisposició interna a patir-la , no és que siguin la causa.

La causa, fins ara, no es coneix. Les investigacions orienten a la possibilitat d’alteracions en els mecanismes de processament del dolor, a nivell del sistema nerviós central, en els centres cerebrals dolor.Es reconeix un llindar inferior de dolor, és a dir, que els estímuls que altres persones no els causen mal (estrènyer una mica un braç, per exemple), a persones amb fibromiàlgia sí els provoca dolor, i aquest és real.

COM ES MANIFESTA:

1- Dolor crònic generalitzat: afectació d’ambdós costats del cos i per sobre i per sota de la cintura, d’almenys 3 mesos de duració. Es produeix en el 100% dels casos d’FM.

Cal assenyalar que no tots els dolors crònics i generalitzats es deuen a la FM. Esconsidera que la FM n’es responsable aproximadament del 50% de tots els quadres de dolor crònic generalitzat.

Altres causes de dolor són artrosis mùltiple, síndrome d’ hiperlaxitud articular, malalties reumàtiques inflamatòries (Artritis reumatoide, Lupus sistèmic, polimalgia reumàtica, l’espondilitis anquilosant), l’hipotiroïdisme, trastorns neurològics (miastènia gravis, l’esclerosi múltiple),, i trastorns psiquiàtrics, que ténen característiques clíniques pròpies, i amb els que s’ha de fer el diagnòstic diferencial , és a dir, que han de ser descartats abans d’arribar a la diagnosi de la FM.

La característica de la clínica FM és el dolor provocat per aplicar pressió en punts específics del cos, així que si hi ha dolor en prémer en 11 dels 18 punts establerts, es considera diagnòstic de Fibromiàlgia. Es l’únic signe propi de la malaltia.

2- Fatiga: fatiga és molt comú . I també de manera específica, ho es el no recuperar-se després del descans. Es produeix en un 80% de l’FM.

3- Trastorns del son : dificultat per dormir, així com despertars freqüents i una capacitat limitada de repòs , un son no reparador. (75%).

4- Trastorns cognitius: alteracions de memòria, dificultat de concentració. Són més presents quant més temps d’evolució té la FM (45%).

5 – Trastorns afectius: poden aparèixer els símptomes clínics d’ansietat (sensació d’ofegament en algunes situacions, tremolor, taquicàrdia, etc) o de depressió (tristesa, incapacitat per gaudir de coses amb que abans es gaudia, etc). S’associen en el 45% dels casos. Contràriament al que es creu, no tots els afectats de FM ténen una depressió, encara que estat d’ànim està s afectat amb més freqüència que en altres malalties que presenten dolor crònic.

6- Mals de cap (50%)

7-  Símptome sinespecífics: dolor abdominal crònic, dolor pèlvic, vulvodinia (dolor de genitals externs), sequedat ocular, miccional…

COM ARRIBAR A LA DIAGNOSI DE FM?

  1. Pels símptomes clínics.
  2. Per descartar altres causes de dolor crònic generalitzat: s’ha de realitzar una anàlisi estàndard (hemograma, funció tiroïdal, marcadors funció i inflamació renals i de fetge, enzims muscular, ions).
  3. Proves d’imatge: Rx, Tac, ressonància magnètica, s’ha de realitzar únicament si hi ha sospita d’una altra malaltia. En FM sempre són negatives, i allò és què pacient desesperat (“tot em fa mal i no puc trobar-me res”…)

El diagnòstic de FM es fa habitualment pel metge de família o reumatòleg.

El pacient ha de ser derivat a una unitat especialitzada de FM si hi ha dubtes diagnòstics, per assessorament terapèutic, o a petició del pacient. En general, el tractament es pot començar des d’atenció primària,amb assessorament d’especialistes de psiquiatria o especialistes de reumatologia segons la clínica predominant .

I COM ES TRACTA?

En la actualitat no hi ha encara cap tractament curatiu, però hi ha tractaments que poden millorar els símptomes i la qualitat de vida.

Tractament farmacològic: no hi ha cap medicament que tingui aprovada una indicació específica en el tractament de la FM. Tot i així, fa dècades que s’utilitzen.

Cal tenir sempre en compte la possibilitat d’efectes secundaris. És millor començar a dosis petites i augmentar gradualment amb control. Solen respondre a combinacions de fàrmacs en dosis moderades, sempre veient l’aparició d’efectes secundaris i retirant si hi ha proves de resposta.

TRACTAMENTS NO FARMACOLÒGICS :

TERÀPIA PSICOLÒGICA

Teràpia cognitiva-conductual: implica la col·laboració activa del pacient, amb activitats programades que el pacient ha de seguir. Generalment s’aplica en grup i consisteix en un 8-10 sessions amb una freqüència setmanal. Se centra en tècniques que ajuden a fer millor front a la malaltia, reduint l’impacte negatiu i millora la qualitat de vida. Psicoeducació en l’estrès, ansietat i baix estat d’ànim que acompanyen l’ajuda de malaltia per fer front a la vida quotidiana, evitant massa èmfasi en els efectes de la mateixa itreballant la prevenció de recaigudes.

Que la FM respoguin al tractament de tipus psicològic no vol dir que sigui una malaltia psiquiàtrica o emocional . El que se sap és que els factors emocionals alterats poden influir sobre el curs de la malaltia, així complementa la teràpia complementària farmacològica.

Altres teràpies s’utilitzen ocasionalment, amb resultats irregulars

  • Biofeedback
  • Hipnosi
  • Acupuntura
  • Reiki

En el cas que coexisteixin problemes psiquiàtrics associats (trastorns alimentaris, depressió major, addiccions…), cal referir-se a especialistes específics.

L’EXERCICI FÍSIC

Malgrat el dolor i la fatiga,l’ exercici físic suau, adaptat a les possibilitats de cada pacient , és inexcusable. L’absència prolongada d’exercici perpetua la intolerància al mateix ; i a través de la pràctica, augmenta la capacitat. A més,hi han proves de que l’exercici millora la qualitat del son, dolor, redueix la fatiga i millora l’humor. Però s’ ha de practicar amb perseverança per obtenir resultats. LA FREQÜÈNCIA MÍNIMA ÉS 3 VEGADES A LA SETMANA, SESSIONS DE 30 MINUTS. L’exercici ideal és aquell que no causa sobrecàrrega articular o dolor. És aconsellable caminar,anar en bicicleta, nedar o aquagym, així com ioga o tai chi o dansa. Aixi es pot gradualment augmentar el temps de pràctica.

ALTRES TERÀPIES (ALTERNATIVES)

Això inclou diversos tractaments que, donada la manca d’eficiència global dels pacients primers, al seu torn a ells. Van des de la teràpia d’ozó, teràpia magnètica, Reiki, etc..

Hi ha proves de rendiment.

QUIN PRONÒSTIC TÉ ?

En estudis prospectius, més de 10 anys de seguiment, 2/3 parts de la població afectada és capaç de mantenir la seva activitat de laboral i domèstica, fins i tot si els símptomes no han desaparegut totalment.

En definitiva, aquesta malaltia crònica, d’origen encara desconegut, amb una prevalença en la població general, que afecten la qualitat de vida, que no té cap tractament específic, però respon tan heterogeni a una combinació de medicaments, exercici i teràpia del comportament, és un gran repte per a la investigació mèdica. I en aquest sentit s’estan fent esforços per intentar entendre la seva patogènia,el que conduirà finalment a ser capaços d’oferir un tractament eficaç.

Publicat dins de Medicina de Familia | Etiquetat com a , , , , , , | 4 comentaris

Renta’t les mans

Scavenger Hunt - Bar of SoapEl rentat de mans amb sabó és una de les maneres més efectives i econòmiques de prevenir malalties diarreiques i respiratòries, que són responsables de moltes morts infantils a tot el món.

Les mans estan en contacte amb objectes i persones, i també amb gèrmens que poden ser perjudicials per a la salut. Quan una persona no es renta les mans amb sabó poden transmetre bacteris, virus i paràsits ja sigui per contacte directe (tocant a una altra persona) o indirectament (mitjançant superfícies).

Per què rentar-se les mans?

Els variats agents infecciosos que poden produir diarrea es transmeten habitualment per la via fecal-oral, és a dir per la ingesta d’aigua o aliments contaminats i també per la contaminació directa de les mans. El rentat de mans amb sabó interromp el cicle d’aquesta contaminació.

Les infeccions respiratòries agudes, com la grip o la pneumònia, poden evitar-se amb el rentat freqüent de mans. També els paràsits intestinals i algunes infeccions a la pell i els ulls.

Aquesta senzilla pràctica d’higiene és la manera més efectiu de cuidar la nostra salut.

Com rentar-se bé les mans

El rentat de mans apropiat requereix de sabó i només una petita quantitat d’aigua. Les mans humides s’han de cobrir amb sabó i fregar tota la superfície, incloses les palmes, el dors, les nines, entre els dits i especialment sota les ungles, almenys durant 20 segons. Després, s’han de esbandir bé amb aigua segura (és preferible fer servir aigua corrent o tirar-se aigua des d’una ampolla abans de fer servir l’aigua dins d’un recipient) i assecar-les, ja sigui amb una tovallola neta o agitant les mans.

Si s’usen adequadament, tots els sabons són igualment efectius per remoure els gèrmens que causen malalties. Si no es compta amb sabó, és possible reemplaçar eventualment amb alcohol en gel.

Una manera senzilla perquè els nens puguin calcular els 20 segons és trobar una cançó familiar que prengui aquest temps per cantar; per exemple, cantar dues vegades la cançó del “feliç aniversari”.

És important rentar-se les mans:

  • Abans i després de manipular aliments i / o alletar.
  • Abans de menjar o beure, i després de manipular escombraries o deixalles.
  • Després de tocar aliments crus i abans de tocar aliments cuits.
  • Després d’anar al bany, mocar-se, tossir o esternudar i després de canviar-li els
  • bolquers al nadó.
  • Després d’haver tocat objectes “bruts”, com diners, claus, passamans, etc.
  • Quan s’arriba a la casa del carrer, la feina, l’escola.
  • Abans i després d’atendre a algú que està malalt o de guarir ferides.
  • Després d’haver estat en contacte amb animals.

Publicat dins de Medicina de Familia, Pediatria | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Experiències en Salut Comunitària del CAP Poblenou

Dijous passat dia 9 d’abril es van celebrar la 1a Jornada d’Intercanvi d’Experiències en Salut Comunitària sota el lema ‘AProp de la comunitat’.

Els nostres professionals van presentar les experiències:

  • ‘Ja Tenim un Fill’, una experiència d’acompanyament a la criança del CAP Poblenou. Amb la col·laboració de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona.
  • Taula Comunitària del Barri del Poblenou. CAP Poblenou i CAP Ramón Turró.

Ambdues van ser premiades en les seves respectives categories, volem agrair a totes les persones que han dut a terme aquests projectes (metges, infermeres i infermeres), a l’IMEB per la seva col·laboració,  i sobretot a totes aquelles famílies que formen el barri del Poble Nou,

MOLTES GRÀCIES!

Publicat dins de Atenció a l'usuari, Medicina de Familia, Notícies, Pediatria | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Vacunació a les escoles: que hem de controlar

Twitter 365 Project - Day 111Les malalties infeccioses son un problema tant pel seu impacte en la salut com per la freqüència en que es produeixen. Les vacunes juntament amb de les mesures de higiene (rentat de mans, tractament de les aigües, etc) han millorat sensiblement el estat de salut de la nostra societat.

Els nens, quan van a l’escola, entren en contacte amb altres nens, comparteixen objectes sense rentar, etc. Això fa que el seu sistema inmutari desenvolupi els anticossos necessaris per no emmalaltir, però alhora els fa més propensos a les malalties infeccioses.

Es important mantenir unes bones mesures higièniques i vacunar als nostres nens per protegir-los de malalties que poden tenir complicacions greus.

VACUNAR-LOS ES UNA DE LES MILLORS FORMES DE DIR-LIS QUANT ELS ESTIMEM!

Durant aquesta setmana vacunarem als nens de les escoles del nostre barri:

  • Als nens de 2º de secundaria de les vacunes del tètanus i diftèria.
  • Als nens de 6º de primaria de la vacuna de la varicel·la.

Quines poden ser les reaccions induïdes per la vacunació?

Reaccions locals com:

  • Dolor, tumefacció i envermelliment en el lloc de la punció. Són les més freqüents, presentant-se durant les primeres 48 hores després de la vacunació, i poden variar d’intensitat de forma individual. Cedeixen espontàniament en 1 o 2 dies.
  • Si el enrogiment o inflamació a la zona de la punció produeix un edema que sobrepassa Vacunasl’articulació més propera i/o una reacció local inflamatòria que dura més de 72 hores, haurien de acudir al seu CAP.
  • Vesícules, en vacunats enfront de la varicel·la, que sovint causa una reacció local consecutiva a la vacunació que comença a la segona setmana. La pàpula s’ulcera i cicatritza després de diversos mesos.

Reaccions sistèmiques, que afecten a tot el cos, són menys freqüents que les reaccions locals (es presenten en menys del 10% dels pacients vacunats), les més comuns son:

  • febre,
  • malestar general,
  • cefalea,
  • i en el cas de la vacuna enfront de la varicel·la pot aparèixer una erupció cutània, en forma d’exantema generalitzat, que dura molt poc i apareix a partir de la setmana de administrada la vacuna.

Si teniu dubtes sobre la vacunació dels vostres fills no dubteu en consultar amb la vostre infermera i/o pediatra.

Publicat dins de Pediatria | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Per que es refreden tant els nens

Virus del resfriado comúnUna de les raons per les quals els nadons es refreden molt és perquè els seus sistemes immunitaris no estan totalment desenvolupats, el que els fa més vulnerables a les malalties. A més, hi ha més de 200 virus diferents Continua llegint

Publicat dins de Medicina de Familia, Pediatria | Etiquetat com a , , , , , , , , , | 1 comentari

La descalcificació òssia: Osteoporosi

OsteoporosisMalaltia caracteritzada per la disminució de la massa òssia. La descalcificació òssia afavoreix el desenvolupament i l’aparició d’osteoporosi i un major risc de fractures i deformació òssia.
La massa òssia va disminuint mb el pas dels anys en ambdós sexes i la pèrdua s’accelera sobretot en les dones a partir de la menopausa degut a la disminució hormonal. Qualsevol os pot resultar afectat sent freqüent la fractura de canell i maluc i els aixafaments vertebrals.

Continua llegint

Publicat dins de Medicina de Familia | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Avui fem cagar al tió

Cagatió de NadalAquesta és una de les nits màgiques de l’any. Especialment per a la mainada.

Per entendre aquesta feta cal considerar que antigament l’arbre era la font i matèria primera per tota mena d’eines (mànecs de Continua llegint

Publicat dins de Medicina de Familia, Notícies, Pediatria | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Participació a la IV Jornada del Pla de Salut de Catalunya 2011-2015

AMPAEl 28 de novembre de 2014 es va celebrar la IV Jornada del Pla de Salut de Catalunya 2011-2015. Aquesta Jornada s’ha consolidat com un esdeveniment de referència del sector de la salut on es presenta el grau de desenvolupament de l’estratègia del Govern en matèria de salut i es converteix en un espai per compartir el coneixement dels professionals. Continua llegint

Publicat dins de Medicina de Familia, Notícies, Pediatria | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Alimentació infantil: lactància

Lactancia maternaUn dels temes que més preocupa els pares en el nostre taller “Ja Tenim Un Fill” és l’alimentació del nadó, més concretament la lactància. Quan parlem de lactància sempre pensem en l’alletament matern però també inclou l’alletament amb biberó.

Les primeres hores de vida del nadó són molt importants per la instauració de la lactància. Els nounats passen Continua llegint

Publicat dins de Pediatria | Etiquetat com a , , , , , , , , , | 2 comentaris