El primer que fem quan el nostre fill es troba malament és posar-li la mà al front per saber si té febre, és un gest instintiu.
La presència de febre en el nen representa un dels motius més freqüents de consulta en la pràctica pediàtrica diària, i a vegades es converteix en una situació de temor i angoixa pels pares, que consideren la febre com l’indicador més important de què el seu fill ha adquirit alguna infecció seriosa. Però la febre no representa cap malaltia en si mateixa, ni ha d’estar lligada a un mal pronòstic des del punt de vista neurològic (convulsions febrils).
La febre és un mecanisme de defensa de l’organisme que es produeix contra una infecció, l’augment de la temperatura corporal actua com un sistema de destrucció dels gèrmens, els quals són molt sensibles a la calor.
La febre és un símptoma més que ens alerta de la presència d’un problema, com la irritabilitat, la somnolència, les lesions cutànies, la dificultat respiratòria en nens petits, etc.
És important que mesurem la febre, i la forma adequada de fer-ho és posar el termòmetre, normalment amb la temperatura axil•lar ja és suficient.
La “quantitat” de febre tampoc és un indicatiu de gravetat, algunes infeccions greus cursen amb febre molt baixa, mentre que unes altres molt més lleus poden arribar a temperatures de 40ºC.
El més important és com es troba el nen i si hi ha altres símptomes que l’acompanyen hauríem de consultar amb el pediatre:
- Els bebès menors de 3 mesos sempre els hem de portar a visitar pel pediatre, ja que són més vulnerables a les infeccions.
- Si està molt endormiscat, decaigut o, per contra, està molt irritable.
- Si ha tingut per primera vegada una convulsió.
- Si es queixa de mal de cap intens i/o vomita diverses vegades.
- Si el nen respira amb dificultat.
- Quan apareixen taques vermelles en la pell que no desapareguin en pressionar.
Atenció primària basada en l’evidència: febre a pediatria.
SEUP: full informatiu per a pares.
La fiebre: esa gran desconocida.
