Mama, pupa…

Qui no recorda una infància amb els genolls plens de rascades? Les ferides formen part del creixement del nen. Els jocs, l’activitat constant i la seva “inconsciència” davant els perills els fan més propensos a les ferides.

Però, què és una ferida? És el resultat d’agressions a la pell i als teixits adjacents i subcutanis. Les ferides més freqüents, i les menys greus, són les erosions (els despreniments de les capes superficials de la pell que deixen al descobert petits vasos sanguinis (capil·lars) que produeixen una hemorràgia, són el que popularment anomenem “pelades” o “rascades”. Com que sovint són conseqüència de caigudes accidentals, es manifesten sobretot a les zones prominents del cos: colzes, genolls… i s’hi poden quedar petits fragments de pedra o de sorra.

També es poden produir talls (un vidre trencat, la vora d’una llauna, etc), es caracteritzen per la separació nítida de les vores, i acostumen a fer hemorràgies perquè l’objecte que penetra a la pell talla els vasos sanguinis que hi troba, també pot afectar als tendons, músculs o nervis.  Les ferides produïdes per objectes punxeguts són les que no s’acaben de veure bé del tot , perquè des de l’exterior poden semblar molt més petites que la profunditat de la ferida. Poden ser especialment perilloses segons la zona on es produeixin, com ara el tòrax o l’abdomen, perquè poden lesionar  òrgans interns importants. En tots dos casos es recomana acudir a un centre assistencial per valorar la ferida.

A més de les complicacions pròpies de cada tipus de ferida, totes tenen un perill comú: la infecció. L’obertura de la pell facilita la penetració de microorganismes, i el propi objecte causant pot estar contaminat per gèrmens que es filtren sota la pell en el mateix moment del cop o traumatisme. Si la ferida no està gaire bruta i es cura com cal, pot no donar més problemes, però si hi ha infecció, la ferida augmenta de volum (inflamació), es posa molt vermella i fa mal,

CAL TREURE QUALSEVOL RESIDU O RESTA DE MATERIAL QUE HI HAGI A LA FERIDA, PER NO AFAVORIR LA INFECCIÓ.

Si no es produeix infecció, la ferida cicatritza, creix el  teixit nou i es formen les fibres que uneixen les dues vores. El temps de cicatrització acostuma a ser d’una setmana. Segons el tipus de pell, en pot quedar una marca o una cicatriu.

Una de les màximes complicacions que es pot presentar és la infecció per tètanus, malaltia infecciosa causada pel bacteri Clostridium tetani que provoca trastorns molt greus de les funcions nervioses. Aquest bacteri es pot trobar a molts llocs, com ara la terra, espines de plantes, agulles, ferros o objectes que poden penetrar fàcilment a la pell.

Què hem de fer davant d’una ferida? Hem de procurar evitar les complicacions principals:

–     Infecció

–     Hemorràgia

–     Detectar possibles lesions internes

Com ho fem?

Primer de tot: no perdeu la calma, si el nen ha fet una malifeta… ja tindreu temps de renyar-lo!

Abans de tocar qualsevol ferida, ens hauríem de rentar les mans amb aigua i sabó, per reduir el risc d’infecció (no afegir-hi més microorganismes).

Renteu la ferida amb aigua i sabó, amb aigua a raig, per intentar arrossegar el màxim de material que pugui contaminar-la, i l’eixugareu amb gases estèrils en petits “tocs”… mai “refregar-la”. Però, i si esteu al carrer? La netejareu de seguida amb aigua d’una font i la podeu eixugar amb un mocador de paper net, per exemple.

NO UTILITZEU cotó fluix (les fibres es poden posar a dins), alcohol, pólvores o pomades sobre les ferides.

No intenteu treure els objectes clavats, poden fer de tap i evitar el sagnat. Si la ferida sagna, la pressionarem amb un apòsit estèril. Si no en tenim, podem utilitzar mocadors de paper, draps de cuina… però sempre NETS.

A les rascades, apliqueu-hi un antisèptic i, sempre que sigui possible, no les tapeu.

És important tenir una farmaciola a casa. No cal que estigui molt plena, només ens caldrà tenir:

–     Antisèptics tòpics: clorhexidina al 2% i/o povidona iodada.

–     Sabó.

–     Sèrum fisiològic estèril.

–     Alcohol etílic al 96%.

–     Paquets de gases estèrils.

–     Esparadrap hipoalergénic.

–     Apósits.

–     Tirites.

–     Benes elàstiques i de cotó.

–     Pinces de depilar.

–     Termòmetre.

–     Tisores de punta roma.

–     Antiinflamatoris orals: paracetamol i ibuprofè.

http://seup.org/pdf_public/hojas_padres/prevencion.pdf

Anuncis

Quant a CAP Poblenou

Aquest és el blog de l'Equip d'Atenció Primària del CAP Poblenou de Barcelona
Aquesta entrada s'ha publicat en Pediatria i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Mama, pupa…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s