Massatge Infantil

La nostra pell és l’òrgan que rep els estímuls tàctils i sensorials i que reacciona amb sensacions específiques davant de qualsevol contacte. Cal remarcar que la pell és l’òrgan més gran del nostre cos, ens embolcalla i protegeix i, possiblement, sigui l’òrgan més important després del cervell. Conté aproximadament cinc milions de diminutes terminacions nervioses que actuen com a transmissors  de les sensacions. És la pell qui ens dóna informació d’allò que passa fora del nostre cos.

Però, quan la pell rep i dóna informació del que passa, ho fa a través de la sensació del tacte. De fet, és el tacte la primera i fonamental experiència que sabem que té el fetus dins la cavitat uterina. El sentit humà està associat al tacte des del moment del naixement i continua al llarg de tota la vida, tot i que, per qüestions d’educació i socioculturals, el sentit del tacte ha anat en detriment dels altres sentits.

El contacte tàctil es pot descriure com un sentiment de benestar i satisfacció produït pel contacte entre dues pells. El tacte pot ser calmant, curatiu, afectiu, consolador, dóna seguretat… El contacte físic comunica sensacions sense paraules, i podem aprendre a tocar amb coneixement, respecte i tendresa.

En el nadó, el tacte no és solament un estímul que provoca plaer i benestar, sinó que és una necessitat biològica. Durant la vida uterina, el nadó està en contacte permanent amb el teixit matern. La seva pell està estimulada constantment a través de moviments rítmics ampliats pel líquid amniòtic. Durant el naixement, les contraccions uterines estimulen els nervis de la pell del nadó. En realitat, néixer proporciona un massatge que revitalitza el nadó que apareix al seu nou món.

A mitjans del segle XX, diferents estudis realitzats als Estats Units van demostrar que el contacte físic precoç amb el nadó creava llaços afectius importants, predisposava la mare a la lactància i contribuïa a una millor recuperació física de la mare. Sembla ser que un contacte físic perllongat entre mare i fill estimula l’organisme matern a tornar al seu estat anterior al part. De la mateixa manera,  és important la necessitat que tenen els pares de tenir contacte amb el seu fill acabat de néixer, per establir-hi llaços afectius, de respecte, fa augmentar l’interés per tenir cura del nadó i fa sentir-se més propers i menys estranys amb relació al part.

El nadó aprèn de l’amor  i del tacte, essent tocat i estimat. El nadó reacciona al món mitjançant els seus sentits. Si estimulem el sentit del tacte, estimularem el seu cervell.

El Massatge Infantil, tal i com el coneixem avui, quant a tècnica i difusió, té el seu origen en la pràctica i l’estudi realitzat al llarg dels anys per la terapeuta Vimala Schneider. Va recordar que a l’orfenat, els massatges realitzats als nens que hi vivien, els calmava, els relaxava i els ajudava a cuidar-se entre sí. Vimala, va pensar que, de ben segur, existia una forma d’estimar i relacionar-se diferent a allò que havia après al seu entorn, i que més enllà del benestar material, els pares podien oferir als seus fills a través del tacte i del sentit de les carícies, amor, benestar i seguretat, que amb el temps descobriria que és la base de l’autoestima de l’infant i posterior adult.

Durant la pràctica del massatge amb el seu primer fill, Vimala recull tota la informació que havia recopilat en relació amb el que havia après quant al desenvolupament i creixement infantil i totes les investigacions que havia realitzat aplicables al tacte. Incorpora, als moviments hindús del massatge, moviments suecs i algunes idees de reflexologia, així com alguns estiraments de ioga.

Des d’aleshores, l’associació de Massatge Infantil (AEMI), es dedica a formar educadors i a difondre la importància de la “nutrició efectiva, de la vida prenatal i dels primers anys dels nadons, fomentant els llaços afectius entre pares i fills i recuperant les valors familiars de la nostra cultura”. (Del pròleg del llibre “Masaje Infantil”, per Mercè Simó).

Quan parlem dels beneficis del massatge infantil, no podem parlar només dels beneficis relacionats amb els nadons, sinó que hem de pensar que els beneficis de la pràctica del massatge infantil estan compartits de manera bilateral entre els pares i/o cuidadors i els seus nadons.

Vimala Scheneider va classificar els beneficis per als nadons en 4 aspectes:

–   La interacció promou els vincles, la comunicació verbal i no verbal, un moment íntim i de qualitat, una atenció individualitzada vers el nen, un sentiment de respecte i un contacte molt inicial amb tots dos pares que despertarà l’empatia dels pares i la imitació per part del nen.

–   L’estimulació dels aparells circulatori, digestiu i respiratori. Sistemes, endocrí, immunitari, limfàtic vestibular (coordinació i equilibri), ajuda el desenvolupament del llenguatge, a millorar la comprensió i l’aprenentatge; millora el desenvolupament i to muscular, el creixement i l’eliminació, d’integració sensorial i les connexions neuronals, ja que el massatge promou i agilita la mielinització.

–   Relaxació,sense que puguem parlar de massatges per dormir, el programa de massatge infantil millora els patrons de la son, normalitzant el to muscular, incrementant la flexibilitat i augmentant la capacitat de protecció davant de l’estimulació ambiental. Amb la relaxació, es dóna una disminució dels nivells d’estrès donant-se el que s’anomena capacitat d’auto equilibri o autoregulació. Aquesta capacitat d’autoregulació té a veure amb el descens de les hormones responsables de l’estrès i l’augment de les hormones relaxants com l’oxitocina i la serotonina. Al mateix temps, hi ha un augment de la dopamina, que ens ajudarà a aconseguir una reducció de la hipersensibilitat i de la hiperactivitat.

–   L’alliberament fa referència a l’aplicació del massatge per afavorir l’alleujament de còlics, gasos, restrenyiment i dificultat en l’eliminació (femta o mocs). El massatge allibera les tensions provocades pel dolor articular durant el creixement, molèsties durant la dentició, tensió muscular com a reflex  davant del dolor, excés d’estímuls que pot crear un desordre del sistema nerviós, sensibilitat excessiva al tacte, tensions físiques i psicològiques i pell sensible.

Els beneficis per als pares i/o cuidadors passen per una major comprensió de les necessitats dels seus nadons, una major vinculació així com, durant les sessions d’aprenentatge de massatge, l’oportunitat de trobar-se amb d’altres pares i compartir experiències en la criança dels seus fills.

www.masajeinfantil.es