Aquesta és una de les nits màgiques de l’any. Especialment per a la mainada.
Per entendre aquesta feta cal considerar que antigament l’arbre era la font i matèria primera per tota mena d’eines (mànecs de destrals, de pales, de martells, bigues per a les cases, pals de paller, bastons per ajudar a caminar, troncs per fer foc i donar escalfor, taules, cadires, armaris, llits, portes, escales….), per tot això calia fer una festa on l’arbre fos el protagonista, una mena de festa de l’arbre, a determinats llocs del món s’engalanaven els avets i d’altres mentre se’l cremava se’l presentava alhora com a font de joia i alegria, d’on sortien llaminadures, torrons, begudes dolces… que després, durant els dies de Nadal s’anirien consumint.
La festa del “Caga tió” també se la troba a diferents llocs del món amb altres noms, a Euskadi és l’Olentzero-emborra, a l’Aragó rep el nom de Troncada, Toza o Tizón de Navidad, a la Provença li diuen Lou Cacho-fio o Cachofio, a la Bretanya és el Kef Nedelek, a la Normandia el Chouque, a Bessin el Trefoué, a Wstfàlia és el Christbrand, a la Vall d’Aran el Nadau Tidún… . El Tió, Tronca, o Soca de Nadal ja es triava el dia de Santa Llúcia, i durant aquests dies se l’abrigava, se li donava de menjar i de vegades se l’adornava, se’l disfressava i pintava.
Resulta ser una festa molt familiar i casolana i a cada llar se l’ha personalitzat i fins i tot es poden trobar diferents cantarelles segons cada contrada.
Bon Nadal!
CAP Poblenou 