Ennuegaments… què hem de fer?

Amy-Louise Hutchinson learns how to help a choking baby

El nostre nadó es fa gran i comença o voler explorar el món, sent curiositat per tot allò que l’envolta i, per fer-ho, s’ho fica tot a la boca. Això molt sovint coincideix amb la introducció de sòlids a l’alimentació, i és clar, els pares sempre tenen por que el seu fill s’ennuegui.

Si el teu fill s’empassa algun objecte que li estigui obstruint les vies respiratòries, has d’actuar immediatament i sense vacil·lar. En aquests casos cada segon és vital. Abans d’actuar, has de diferenciar entre la tos severa i l’asfíxia:

  • Si el nen tus, però és capaç de respirar i parlar o emetre sons normals, no s’està ofegant. En aquest cas has de permetre que tussi fins que expulsi el cos estrany per si sol, solament.
  • Si el nadó tus amb poca força, és incapaç de respirar o produir sons normals i la pell del seu rostre i llavis canvien d’un to vermellós a blavós, llavors sí que presenta una situació d’asfíxia. En aquest cas, l’actuació ha de ser immediata.

Si el nen balboteja, plora o tus, és senyal que l’aire està passant per les vies aèries, per la qual cosa probablement estiguem davant una situació d’obstrucció parcial. La tos és el mecanisme reflex més potent per revertir aquesta situació, per això, hem d’animar el nen a tossir.

Tenim el costum de donar cops en l’esquena quan veiem a una persona ennuegar-se. Aquesta acció pot moure aquest element i convertir l’obstrucció parcial en una obstrucció total. Per aquest motiu, no li hem de donar cops a l’esquena, ni donar-li de beure si no s’ha recuperat, ni tampoc comprimir l’abdomen al nostre fill.

Quan un nen s’ennuega, ens genera, ja siguem els pares o no, molta angoixa i ansietat, per això, el més important és demanar ajuda primer que res, que algú ens ajudi a mantenir la calma i que ens ajudi si és necessari.

TRUCAR AL 112

Què podem fer per evitar els ennuegaments:

  • Mantenir les joguines petites o les peces petites (pedreria, bales…) lluny de l’abast dels nens, sobretot en el cas de nens menors de 3 anys.
  • Evitar que els nens caminin, corrin o juguin amb menjar o joguines a la boca.
  • Els nens menors de 4 anys no haurien de menjar aliments que es puguin quedar aturats amb facilitat a la gola, com caramels, crispetes, pastanagues crues, fruits secs sencers …
  • Hem de vigilar els nens petits durant els menjars. Tallar els aliments en trossos petits, adaptat a la capacitat del nostre fill. No donar-li de menjar quan està plorant.
Anuncis

Quant a CAP Poblenou

Aquest és el blog de l'Equip d'Atenció Primària del CAP Poblenou de Barcelona
Anotació | Aquesta entrada s'ha publicat en Pediatria i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s