L’edat de les enrabiades

pataleta / temper tantrumCrits, cops, plors, fins que deixen de respirar… Els nen@s entre 1 i 3 anys també senten la frustració davant de situacions que no poden controlar, com cansament, fam o, simplement, perquè estan buscant l’atenció dels pares. A aquesta edat els nens caminen, comencen a ser  més autònoms, és l’època del “jo solet” o “jo puc”, volen les coses “ara”, no entenen el concepte temps, tampoc no controlen el llenguatge i només coneixen una forma per expressar la seva frustració: enrabiar-se.

Qui no s’ha sentit frustrat? Qui no s’enfada quan ha estat treballant tota la nit en un projecte i quan tanca l’ordinador s’adona que no ha tocat la tecla “desar”? Què fem? Els adults hem après a controlar la ràbia, encara que, de vegades, donem cops de porta al sortir, ja que és una part de la vida.

Davant d’una enrabiada dels nostres fills també ens sentim frustrats, no sabem com hem d’actuar. Pensem que hem fallant com a pares, però la veritat és que és una fase en el seu desenvolupament  i l’hem de veure com a una oportunitat per educar-lo.

Podem intentar evitar-les. No hem d’estar sempre renyant-lo. Per a ell és millor una atenció negativa que cap atenció. Hem d’aprendre a recompensar un bon comportament i a ignorar-ne un de dolent. Oferir-los jocs i joguines adequats a la seva edat farà que els sigui més fàcil aprendre i no els posarà davant de reptes que no puguin assolir per ells mateixos. Donant-los opcions, deixem que se sentin independents i puguin escollir entre dues opcions, “vols la samarreta vermella o la blanca?”, evitem aquelles preguntes tinguin per resposta un NO. Si no volem que ens agafin coses, no las hem de posar al seu abast… Llàstima que en el “súper” no pensin igual, ens evitaria molts problemes!

I si ha començat l’enrabiada, què podem fer? Els hem d’ensenyar a gestionar la frustració, no hem de respondre immediatament les seves demandes quan està enrabiat, ens haurem de prendre uns segons, agafarem aire per estar ben calmats, els nens podrien sentir la nostra frustració i els faria sentir-se més insegurs. Sembla contradictori?  Els pares som l’exemple a seguir per als nostres fills, si nosaltres ens mostrem insegurs, els estem ensenyant a no confiar en ells mateixos.

               “Estima’m quan menys m’ho mereixi, perquè serà quan més ho necessiti”

Si el castiguem, tant si és físicament o no, els diem que podem utilitzar la força per aconseguir el que volem. Nosaltres som els adults i hem de controlar la situació, hem d’entendre què està passant i per què, quina ha estat la causa, per què el nostre fill s’ha enrabiat. Potser només necessita consol.

I si la causa ha estat que li hem negat alguna cosa? “No et dono les galetes”.  Els nens no dominen el llenguatge, però ens entenen. Per què no dir-los el perquè de la nostra negació? “No et dono les galetes, perquè és hora de sopar”. Potser s’enfadarà igualment, però potser no. Explicar-los el perquè de les coses que fem, els dóna seguretat. Fer-los saber què esperem d’ells els fa més segurs. Pensem en nosaltres davant una nova feina, com ens sentim els primers dies? No ens sentim més tranquils si hi ha algú en qui confiar?

Si les nostres petites “manipulacions” no han funcionat i esclata l’enrabiada, hem d’ignorar-la. No el deixarem sol, hem de controlar que no es pugui fer mal, i continuarem “com si tal cosa”. Si pensem que hi ha perill, l’agafarem per subjectar-lo, si no, ens esperarem que es tranquil·litzi per fer-ho, i li direm que l’estimem molt, i el més important: no recompensarem l’enrabiada, si li hem dit que no és que no.

Hi ha vegades que les enrabiades poden ser un símptoma d’algun problema físic o de malalties… Quan ens n’hem de preocupar?  Quan pensem que el nostre fill està molt irritable i les enrabiades són tan freqüents que no podem controlar-les, si es fa mal a ell mateix o a altres nens amb freqüència… És normal que els nens, en algun moment, mosseguin o peguin. Els hem d’ensenyar a no fer-ho.

Les enrabiades són part d’un correcte desenvolupament del nostre fill. Quan són capaços de expressar-se millor i se senten més segurs de les seves capacitats per enfrontar-se al món, no hi ha lloc per a la frustració o, si més no, són capaços de mostrar la seva ràbia d’una forma menys escandalosa.

Educant amb alegria

Enrabiades

La imatge que il·lustra aquest post s’ha publicat sota llicència Creative Commons al Flickr de l’usuari Rafael Edwards

Anuncis

Quant a CAP Poblenou

Aquest és el blog de l'Equip d'Atenció Primària del CAP Poblenou de Barcelona
Aquesta entrada s'ha publicat en Pediatria i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s