Doctora, tinc ansietat!!

AnsiedadNo és gens infreqüent  a la consulta, o  en converses escoltades a l’atzar, sentir aquesta frase : “ tinc ansietat “ o “ estic dels nervis…”, o “ la meva filla ha  tingut una crisi d’ansietat “…

Però… de què estem parlant quant parlem “ d’ansietat”?  És una reacció normal o una patologia?

L’ansietat és una emoció comunment experimentada per l’home, des de sempre. És una manera de reaccionar enfront d’allò que s’experimenta com una amenaça. En aquest sentit, es pot dir que és com un mecanisme de defensa, que també està present en el regne animal : un estat d’alerta davant d’un possible perill ( real o imaginari ), i que es manifesta amb una resposta física coneguda : taquicàrdia, palpitacions, respiracions ràpides,sensació d’inquietud, potser, en cas més extrem, tremolors, , mal de panxa, ganes de vomitar, mareig,  etc.

Aquesta  resposta pot ser del tot normal si es produeix  enfront d’una amenaça física real ( si ens atraquen pel carrer ) o també en situacions d’estres ( amenaça psíquica ), per exemple, si hem de passar un examen. També es considera normal si la intensitat de la mateixa és tolerable, i no interfereix la nostra activitat habitual. L’ ansietat normal té sentit ,  perquè serveix per adaptar-nos i reaccionar preparats per la “ amenaça “. Un cert nivell d’ansietat  s’ha de tenir per afrontar situacions  de la vida quotidiana .  Però es considera una resposta patològica o malaltissa quan apareix intensament en situacions que objectivament no comporten perill ni amenaça   ( per exemple, agafar el transport públic, entrar en uns grans magatzems ), o si es perllonga en el temps, quan l’estímul que la ha desencadenat ja no hi és. L’ansietat patològica, en contes d’ajudar-nos a reaccionar ,  a la llarga pot provocar una resposta de bloqueig i acabar produint un deteriorament a nivell social o laboral.

En casos més extrems, es pot desencadenar  el que es denomina una crisi d’ansietat, amb tots els símptomes físics descrits abans, molt accentuats i amb la sensació de mort imminent, o de que està a punt de passar alguna cosa greu, com una aturada cardíaca, o una embòlia,  o sensació de pèrdua de control d’un mateix. Aquesta clínica comporta un alt grau de patiment, però no sol durar més de 15- 30 minuts. Sol acabar espontàniament.

L’ansietat patològica , en tots els seus graus, és una causa freqüent de consulta al metge de capçalera. Es considera que afecta a un 5% de la població general, i pot representar un 20% de les consultes d’Atenció Primària.. Molts cops es presenta en forma de símptomes més difícils d’identificar,  com insomni, amb dificultat de conciliar el son i /o son fràgil, cansament sobretot matutí, mal de cap opressiu, sensació de no poder respirar bé,contractures musculars,  sensació d’inestabilitat al caminar…

Davant d’un quadre d’aquestes característiques, en primer lloc sempre s’ha de descartar una malaltia orgànica com a causa  o associada. Desprès d’una acurada exploració física,cardiològica i neurològica, es recomanable fer uns anàlisis, per descartar patologia del tiroides, anèmia, hipoglucèmia, etc.

 No s’ha d’oblidar preguntar pel consum d’excitants ( cafè, cola, té, begudes energètiques ), o de tòxics ( tabac, cocaïna, cànnabis, alcohol …), així com tenir en conte els efectes secundaris d’alguns medicaments ( L-dopa, reserpina, indometacina… )

Descartat tot això, s’ha de veure la possible relació amb una situació estressant, algun succés traumàtic  recent o passat, o si ha hagut algun desencadenant, per orientar el tipus de trastorn per ansietat.

Aquest trastorns o ansietats patològiques, es classifiquen breument en :

  1. Trastorn per Estrès Post Traumàtic : temps desprès d’un fet traumàtic ( accident de cotxe,  agressió, etc )  es presenta clínica d’ansietat, amb re-experimentació continua del fet i amb conductes d’evitació.
  2. Trastorn per Estrés Agut : clínica similar, però immediatament posterior al fet.
  3. Trastorns Fòbics :   por irracional a algun objecte ( per exemple, animals, objectes punxeguts ) o situació ( agorafòbia = por als espais oberts, Claustrofòbia = por als espais tancats, com l’ascensor, Fòbia Social = por severa a actuacions en públic, o reunions socials, etc.). Normalment provoquen conductes d’evitació, i per això poden interferir en la vida diària.
  4. Trastorn per Ansietat Generalitzada:  ansietat continua i / preocupació excessiva durant com a mínim els darrers 6 mesos. Apareix sense relació a un fet estressant determinat. De vegades, les persones que la pateixen es defineixen com “ nervioses de tota la vida “, però és patològic si els símptomes afecten a la vida normal. Si hi ha un increment d’aquesta ansietat de base, es pot manifestar per diverses crisi d’ansietat, sense  desencadenant identificable.

Tractament de l’ansietat dependrà de quin tipus sigui. En el cas d’ansietat associada a una malaltia determinada, millorarà amb el tractament de la malaltia. Si  l’ansietat és secundaria a abús de substàncies, desapareixerà  quan es tracti el trastorn d’abús.

El tractament de l’ansietat pot ser farmacològic, generalment amb ansiolítics com les benzodiazepines ( diazepam, lorazepam, lormetazepam… ), que tenen un efecte tranquil·litzant ràpid. El seu ús ha de ser  durant el menor temps possible, ja que poden produir dependència. En ocasions s’ha d’afegir un tractament de base amb antidepressius d’acció tranquil·litzant, precisant llavors tractaments més perllongats ( de 6 a 12 mesos), per evitar recaigudes. Segons la valoració del quadre, sol ser el metge de capçalera el que inicia el tractament i segueix la evolució del pacient, derivant a  l’especialista si no hi ha una resposta adequada.

A banda del tractament amb fàrmacs, pot ser necessari i en moltes  ocasions, suficient, un abordatge psicològic, així com normes per la higiene del son i tècniques de relaxació. És fonamental conèixer la relació dels símptomes amb l’origen del trastorn.

En el cas de les crisis d’angoixa, veritables “explosions” d’ansietat, s’ha d’explicar que es una alteració autolimitada, que el cos té mecanismes  interns que autocontrolen l’ansietat.

En el cas que ja s’hagi experimentat prèviament, és més fàcil de reconèixer. Existeixen normes per afrontar les crisis de pànic, i l’ansietat en general :

  • Pensar que el que li està passant no és res més que la “ exageració “ de les reaccions normals a l’estrés. S’ha d’evitar els pensaments catastrofistes  ( “ Segur que se’m pararà el cor, o tindré un atac de cor, o cauré a terra… “ )
  • Ha de intentar esperar i deixar que passi la crisi, sense intentar parar-la o lluitar.
  • Sempre s’acaba sola, si no s’alimenta pels pensaments que augmenten la angoixa.
  • Quan es trobi més bé, miri al voltant i pensi què pot fer desprès.
  • Quan ja pugui continuar, comenci a caminar a poc a poc, no ha de córrer a buscar ajuda, vostè ho pot controlar.

L’ansietat pot ser font de patiment, per el malestar físic i psíquic que causa, però no comporta un perill immediat pel cos. Això sí, es un símptoma que s’ha de  identificar i tractar, per millorar la qualitat de vida de les persones que la pateixen.

Unitat d’Ansietat-Parc de Salut del Mar

Salut Mental i Atenció Primària-CAMFiC

La imatge que il·lustra aquest post s’ha publicat sota llicència Creative Commons al Flickr de l’usuari Anti-Edipo

Anuncis

Quant a CAP Poblenou

Aquest és el blog de l'Equip d'Atenció Primària del CAP Poblenou de Barcelona
Aquesta entrada s'ha publicat en Medicina de Familia i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s